Tomografía sísmica de refracció
La tomografia sísmica de refracció permet reconstruir una imatge de la distribució al subsòl de la velocitat de l’ona sísmica i les seves anomalies amb un alt poder resolutiu.
La tècnica de la refracció sísmica utilitza la refracció d’ones sísmiques per capes de roca o sòl per caracteritzar les condicions geològiques del subsòl. Consisteix a generar una ona sísmica de compressió o cisallament (energització) i registrar la seva arribada als geòfons disposats en línia a intervals coneguts. La interpretació de les mesures registrades es basa en l’anàlisi del temps que triga l’ona generada amb les energitzacions per arribar a cada geòfon. Per reconstruir la variació de velocitat de les ones de compressió al subsòl, és necessari realitzar diverses energitzacions en diferents posicions al llarg de la línia.
La tomografia sísmica es basa en la inversió dels temps d’arribada d’ones P observades i teòriques. El procés d’inversió és un procés iteratiu, que busca el millor ajustament dels temps observats a un model sintètic que s’actualitza fins a donar lloc al model de velocitats final.
La velocitat calculada de l’ona sísmica està relacionada amb les propietats mecàniques del material. Per tant, les principals aplicacions d’aquest mètode són aquelles relacionades amb les propietats elàstiques del sòl: grau de meteorització, profunditat dels materials rocosos, capacitat de trencament o ripabilitat i la possibilitat de mapar plans de deslliscament de despreniments de terra actius.
Es recomana que aquests estudis es complementin amb dades geològiques, registres de pous, dades d’afloraments o altres mètodes geofísics per interpretar adequadament les condicions del subsòl a partir de dades de refracció sísmica.
